El somni d’un meteoròleg: no haver de desmentir els alarmistes

Sí, realment el somni d’un meteoròleg encarregat de la predicció operativa seria poder fer la seva feina dins d’una bombolla. Aïllat de l’exterior, tret de les connexions necessàries amb satèl·lits, radars, estacions meteorològiques, etc., però sense sentir les opinions de meteoròlegs amateurs, de periodistes, de tertulians, d’algun company de professió eixelebrat i, per què no dir-ho, d’algun servei meteorològic d’ocupació instal·lat al seu territori –sí, President Puigdemont, jo ja fa temps que vaig fer la meva declaració individual, i personal, d’independència...-. I, per descomptat, sense consultar les xarxes socials, on hi circulen tota mena de prediccions i d’auguris catastròfics relacionats amb el temps.

Una de les tasques que desgasta més els meteoròlegs i que ocupa una part important del seu temps, que hauria hagut de dedicar a preparar la predicció, és haver de desmentir –o matisar- els pronòstics que circulen arreu quan s’acosta algun episodi meteorològic poc habitual, molt especialment si es tracta de possibles nevades. Cada cop passa el mateix; a 5, 6, o 7 dies vista -avui en dia fins i tot més de 10-, algun model meteorològic treu una simulació extrema i, automàticament, s’alcen veus apocalíptiques que anuncien fenòmens extraordinaris sense tenir en compte la incertesa d’aquestes prediccions i sense la valoració clínica d’un metge... perdó, volia dir d’un meteoròleg -és que tenen algunes coses en comú-, que interpreti adequadament els símptomes, realitzi una anàlisi acurada, tingui en compte la fiabilitat de les dades, i n’extregui les conclusions i la seva probabilitat d’ocurrència.

Quan ja s’ha produït el boom mediàtic, després la feina és redreçar el missatge que molta gent ha rebut, posar-hi sentit comú i resar perquè no sigui que, al final, encara que sigui per pura mala sort, les veus amenaçadores tinguin raó. Això, i ho dic per experiència, fa molta por. “I si jo dic que de cap manera i al final resulta que sí...”, “i si...”, “potser millor passar-se que quedar-se curt...”, “i si...” Ja està!, la predicció ha quedat contaminada i no és la mateixa que si hagués viscut a la bombolla asèptica que desitjaria i que no existeix. Potser ha estat un pecat meu. La meva curiositat m’ha fet mirar la tele, escoltar la ràdio o consultar el Twitter massa vegades... Mal fet. Em prometo que no ho faré més, però a la següent vegada... Ja m’ho deien que l’home –ai!, i la dona!, perdoneu els de la CUP- és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.

Però encara hi ha una cosa pitjor, i que jo he vist amb els meus propis ulls en més d’una ocasió: el mateix alarmista que ha fet la predicció apocalíptica la setmana anterior, a la següent setmana es desmenteix a sí mateix i, per a bona part del públic, que escolta meravellat les seves afirmacions categòriques, acaba apareixent com l’heroi que ha descobert, comunicat i encertat, que allò que havia anat de boca en boca des de feia una setmana al final no passaria. Brutal!